No em dic Laura De Maria Àngels Anglada

Niuada de calàndries, poetes de ma terra, jo enyoro vostres càntics  d'amor, dintre la mar;
avui que el maig aboca ses flors pel pla i la serra.

La Daurada Parmèlia - i altres contes ( Sbarbaro )

La trobava força sovint al tren; ella pujava a Girona, anava a Barcelona a classes de poesia.
Aprofitava el viatge per anar a les trobades de col·leccionistes de xapes de cava.
La Núria feia molts anys que tenia aquesta afició, li agradava recordar com havia començat.
Les primeres xapes les guardava en una caixa de vellut, cada una embolcallada amb paper lluent que explicava on les va trobar: unes amb el seu amic de sempre, les altres amb les amigues i també amb els seus nuviets de joventut.

Maria Ángels Anglada - El Desig

Glauca una dona forta,  intel·ligent, sensual, apassionada i mediterrànea.

L'últim treball de Sandàlies d'Escuma

L'últim treball de Sandàlies d'Escuma és explicar per què el recomanaríem.
Els tres llibres que hem treballat han estat descobrir a M. Àngels Anglada ja que mai havia llegit la seva literatura. Sort de la nostra professora, la Dolors, que sempre ens ajuda a descobrir lo millor de la literatura catalana. Sandàlies d'Escuma, últim llibre de la trilogia, ens ha portat a descobrir l'antiga Grècia de la mà de Glauca, la protagonista, que ens fa viure el despertar de l'adolescència, el primer amor, l'amistat, les venjances i el més bonic del paisatge de Grècia.
Estic segura que si agafeu el llibre no el podreu deixar. L'autora, d'una manera senzilla i entenedora, ens ha fet conèixer a través de la Glauca, que ella és dona forta, equilibrada i enamorada de Grècia. Per tot això recomano llegir Sandàlies d'Escuma.

Lliçó 17 Sandàlies d'escuma - capítol 8 De l'Epir a Atenes Poema

No pintis més els rems ni l'esperó d'una nau
damunt d'aquesta tomba que tanca cendra freda.
Per què recordar, al qui dorm en la pau de la terra,
la violència de la mar que l'ofegà.

Capitol 7 - Les ombres segona part Sandàlies d'Escuma -

De les branques més petites i dels branquillons, brillant entre les fulles, penjaven primes i lluents plaques de bronze que es movien al vent. Del soroll de les fulles, del bronze i els ocells, les velles sacerdotesses en desxifraven la veu de Zeus i després els sacerdots la transmetien als invocants. Ho havia promès a Cármides: m'havia d'acontentar, ara sí amb el missatge que el sacerdot em fes arribar. Me'l va dir de paraula i me'l va donar, després, escrit, en una fina  plaqueta que tenia forma de fulla de roure. Era un bell dístic i sempre més l'he conservat:

Capitol 7 - Les ombres Sandàlies d'Escuma

Semblava  un somni- diu Glauca- mentra reposa en una de les cambres dels hostes de l'Oracle dels Morts.   Jo també  vaig somiar un dia fa uns quants anys. Vaig quedar-me endormiscada i vaig somiar amb un  familiar difunt, em deia no et pensis que estàs sola jo te ajudaré. I va ser  veritat des de dalt amb van ajudar, amb vaig tornar mes valenta i men vaig sortir.  Mai he estat segura de si va ser un somni o una realitat.

Sandàlies d'escuma - Poema de Sòtades

M'oferí, aquell dia, les garlandes que ven
i trena amb els seus dits delicats i tan hàbils,
i que jo, tocant la seva mà i les tendres corol-les
li vaig preguntar: -Quant ? Em va entendre a l'instant
i envermellí el seu front més que les seves roses.
¿Ens escolten, ? digué, -compra'm, dons, la garlanda,
ja te'n portaré d'altres davant del temple d'Isis,
al vespre.-Mai no havia esperat amb desfici
semblant al d'aquell dia el sol ponent- i tu.

Els dos camins Capitol 6 La venjadora ( segona part )

Quan passejo per la carretera o per la muntanya, direcció Barcelona, procuro   no mirar massa a la  banda nord dons ja el cementiri i no amb porta bons records. En canvi passejo i miro la banda sur que ja el rio, i als seus voltants es un jardí de enciams,espinacs patateres, i arbres fruites. Un hort molt bonic.

Conte de fades La princesa Marlen Capitol 6 -La venjadora primera part

En un castell de miralls i ple d'or hi vivia la princesa Marlen.
Havia esperat i esperat, però el príncep no havia arribat.
Aleshores va decidir que seria ella mateixa la que sortiria a fer una volta pel món per
anar-lo a trobar. I va tornar la llibertat a tots els miralls que la rodejaven. Més endavant va
sortir del seu castell de vidres de colors i amb les seves petites i delicades sabatilles
va travessar la muntanya nevada per anar a córrer món. Va passar per tots els països del món fins que va arribar al País de l'avui. I com que les sabatilles se li havien desfet, va haver d'anar descalça. Però el mirall prodigiós i la seva imatge continuava sobrevolant el món sencer.

Olesa de Montserrat - El lloc on Visc - capitol 5 Càrmides

És ben cert que quan venen foresters o amics a visitar-nos i surten al terrat, els agrada molt que els expliqui tot el que veuen. Gairebé semblo una guia de turistes. A la meva dreta, les cases i les seves aixides, al voltant blocs de pisos i la Plaça de les Fonts, el campanar d'Olesa i a la part més alta les muntanyes. Molt al fons, Montserrat i el seu Monestir voltat de muntanyes. A la meva dreta el Teatre de la Passió i el Mercat Municipal, i més enllà el parc i el llac.  Al final del poble la zona industrial, el cementiri i el riu Llobregat.

Glauca , en braços de Càrmides

Capitol 5 Càrmides

Glauca feia poc tems que havia arribat a la ciutat  d'Alexandria, i gairebé en coneixia tots els indrets més anomenats: els teatres, l'àgora principal, el parc zoològic, els carrers que menaven d'un cap a l'altre, i fins i tot havia visitat les vinyes que s'acosten a la llacuna. Un matí navegaren per l'ample Nil de set goles, pels voltants del Palau, el dic, els temples... tot ho havia conegut. Peró en el seu  pensament sempre hi havia el seu primer amor dels quinze anys Lèukion.

De Quios a Alexandria

Glauca: " Una gran alegria va ser per a mi el premi que em van atorgar en el certamen d'himnes a Afrodita, amb aquella oda que segurament ja coneixeu i que comença."

                 Des del seu calze verd s'esbadella la rosa
                 i les aloses neixen trencant l'ou pigallat.
                 Tu,en canvi, dea feliç amb resplendor de perla
                  sorgires dels mil llavis de la mar blau-rient

Les Roses i la cera Afrodita

Glauca: "Havia fet quinze anys i encara no coneixia les roses d'Afrodita."


El temps que les roses esclaten i la fruita madura i es regalen roses  i  llibres, un  jove em va declarar el seu amor. Arribant a casa encara em durava la vermelló de la cara i la frisança al cos.

Rafela

Sandàlies d'escuma - Glauca

"Vaig néixer quan comença de pujar la constel·lació de les Plèiades,al mig de la primavera, mentre el jardí de casa i l'hort s'omplien amb l'olor de les roses, i els jacints i els lliris es descloïen vora el brollador que dringava, amb tres petits dofins esculpits vora la pica de marbre; tot el voltant del jardí, un porxo amb columnes veié els meus jocs d'infant."

Sandàlies d'escuma

Si l'aigua no xopa les arrels d'un arbre, no en collirem cap fruit. Per això, en començar d'escriure els meus records, faig memòria dels meus avis.
El meu avi matern, era cuiner de l'Hotel Ritz de Barcelona. De jovenet ho havia sigut de l'Hotel Balneari de la Puda d'Olesa de Montserrat, jo el vaig conèixer que  ja era un jubilat gran i malalt.
L'avi patern era director d'una empresa del tèxtil, d'ell en tinc més records.  El dia de Rams ell em portava a beneir el llorer o la palma. Per Pasqua, a comprar la mona. Per Nadal i per Reis em portava a Montserrat en tren i aeri. Més endavant ja hi anàvem a peu un cop l'any. Quan va néixer el meu fill venia cada tarda a veure-n's, li feia molta il·lusió veure el nen.
Les àvies van morir molt joves i no les vaig conèixer, però sí la besàvia que vivia amb nosaltres.

Carnet d'Aram - Marik a Marsella

La Marik se sent molt emocionada quan el seu promès l'Arshaver li dona un regal. Amb les mans tremoloses obra el regal,  poemes inèdits de Vahé, el Cant d'Armènia, la Creu de blat  i  l'Era.  Amb les llàgrimes els ulls va acariciar la coberta del petit llibre, tot un tresor per la Marik.
Feia molt temps que el der babà m'havia demanat que els hi copiés, els poemes, aquell grapadet de grans d'or, el llibre que Vahé no havia pogut acabar.

Terra daurada, de fruits madurs,
amb la meva falç
de plata vindré
a segar el teu or.

LA FADA DE ROSES Jacint Verdaguer - canigó 1886. Música: Jaume Arnella.

Que bonica n'és la mar,
que bonica en nit serena!
de tant mirar lo cel blau
los ulls li blavegen.

Hi davallen cada nit 
amb la lluna les estrelles,
i en son pit, que bat d'amor,
gronxades se bressen.

Tot escoltant l'infinit
sa dolça música  ha apresa,
n'apar lo mirall del cel,

Ahir vespre la vegí                 
com dormia en la maresma,
com dormia cabdellant
escuma i arena.

 los coralers de Begur
coralen dins llur barqueta.
- Coralers,si m'hi volen
fareu bona pesca.

Si voleu saber qui só,
 só una fada empordanesa,
les fades del Pirineu

Carnet d'Aram. Alèxia

Aram:

Estic conten, dons, que la mare decidís d'emigrar a frança i a  Marsella.
Aquí és ran del mar i des de l'església que en diuen  Notre Dame de la Garde
es veu una extensió de Mediterrani que m'encanta.
Alguns em diuen que el meu ofici de coraller és arriscat, però a mi no m'ho sembla pas tant.
De debò,  els veritables perills sempre els he passat en terra ferma!
Comparo el mar amb les dificultats del nostre èxode, aquella terrible fugida,i encara més amb totes les
matances i les amenaces dels turcs, i, de veritat, trobo que sota aigua s'hi esta prou bé. He après que
l'home es més perillós que els taurons i les morenes! El mar, sota la superfície, és sovint tranquil, hi
ha un silenci i  una pau que m'agraden molt i em fan oblidar totes les dissorts de casa nostra.

Abans d'hora - Parada obligatòria -Maria Àngels Anglada - Josep Tero

Has tallat abans d'hora les poncelles
pàl-lida por de l'esclat de les roses,
i els seus calzes furtats a l'aire dolç,
has clos darrere portes de tristesa.
Quants enreixats contra els batecs de l'alba
que amb tendra llum les volia descloure!
Però dits pacients té la claror
i florirà la seva ardent espera.

Estols

Un estol de noies
Un estol de nans
Un estol de pardals
Un estol de estrelles de la Via Làctia
Un estol de mallerengues
Un estol de dofins.

Feliç any nou Blogaires

Et rebrem amb campanes,
et rebrem puntual
tot seguint el conegut ritual.

Que aquest compàs de la Terra
ens bressoli amb suavitat,
que ens aporti alegries
i sorpreses vitals,
que ens dugui tres-cents seixanta cinc dies
d'harmonia, i al cervell oportuna lluminositat.

Maria Àngels Anglada - Quadern D'Aram

Aram i Iorgos - Maria Àngels Anglada

Maria Àngels Anglada.

Els volta el silenci, peixos acolorits es mouen, aquests sí, ingràvids, al  seu element, i damunt  seu brilla com un mirall la superfície del mar. Però els bussejadors no tenen temps per admirar els moviments ondulats de les orades de plata, ni tan sols, avui, el vermell del corall.

Dorm, Infant - del llibre - Maria Àngels Anglada

Dorm, infant meu, tanca els ullets,
que la son vingui als teus ulls bonics.
Non non, fill meu ,non- non, noneta,
té molta son el petit infant.


Sota l'arbre de les pomes
vaig estimar-te, amada,
sota l'arbre de les pomes.
Estimada,benvinguda
amb les sandàlies vermelles.
de les pomes.

Carnet d'Aram. Maria Àngels Anglada

Menyspreeu un estranger?
Que us troben, doncs, vosaltres desterrats!
Lluny dels vostres, tindreu temps
d'aprendre el preu de l'exili.
Si un estranger us omple d'or
a mil llegües del vostre amor,
que tot aquest or es torni cendra!

Nahabed Kucar (segle xv)

Maria Àngels Anglada - Quadern D'Aram

Estol de fulles.

A les nou del matí i com de costum, he sortit a passejar amb el meu gos pel parc, hem parat sota un arbre plataner i una mica d'aire ha fet caure un estol de fulles de tots colors: verds, vermells i marrons. S'està entapissant el terra de fulles que anuncien que s'acosta l'hivern. Ha sigut una experiència molt bonica, que m'ha fet pensar amb el quadern d'Aram.

Maria Àngels Anglada - No em dic Laura- Jacint Verdaguer

Haikus

Nat a una plana
net de sorres impures
gerd de bardissa.

Plana fecunda
amb espigues daurades
niu de poetes.

EL CANT de la MALLERENGA

Del llibre Jacint Verdaguer Prosa
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Lo cant de la mallerenga és interpretat de diferents maneres. Los nois entremaliats i saltadors volen que diga, com per donar-los la raó de ses entremaliadures:

Salta,Pere; salta,Pere.

Los llauradors del Vallès volen que diga:
Mitja pera, mitja pera.

Los pobres fangadors de la Plana de Vic són de parer de que aqueix aucell se riu
d'ells, i quan amb prou feina pitgen la fanga per fer-la entrar dins la terra, a tall de mofa los diu:

Pitja,Pera; pitja,Pere.
Ja t'hi tinc, ja t'hi tinc

La Font del desmai - Maria Àngels Anglada

Des de la Torre de Morgades, no gaire lluny de Can Tona - on Verdaguer guardava els seus Manuscrits damunt d'un vell cairat-, per un camí estret on ja desflorien els violers, en pocs moments vam ser a la font. Fèiem ombra, a prop, un om molt alterós i alguns avellaners. El desmai s'havia mort; molts més anys més tard, el pare no va parar fins a plantar-n'hi de nous, que va costar de fer viure.
Baixant uns quants graons, vam veure el doll fresquíssim de l'aigua que Mossèn Cinto va transformar en la nostre Castàlia, la font de Delfos que dóna el do de la poesia. Els ulls del senyor Campdelacreu, que sempre m'havien cridat l'atenció per la seva mobilitat, aquell dia encara en mostraven més que de costum.Vàrem
seure al marge verd, a l'ombra de l'om, tot enyorant el desmai, però ell no es podia estar quiet . Es va aixecar,va mirar si hi havia algú al voltant nostre o si s'acostava alguna persona pel caminet, i tot de cop amb veu encara forta es posà a declamar: Niuada de calàndries, poetes de ma terra...

Somnis de primavera - M.Àngels Anglada-La casa de l'Heura

Lluna minvant
bogeria creixent.


Em ve a la memòria, després de tan de tems, una nit de lluna. Vaig anar al terrat per veure el meu jardí. El saüquer, el presseguer, la prunera, l'acàcia i un exòtic catalpa, era com un niu de somnis, prop del pou, el gessamí, el roser, l'heura i la buguenvíl·lia es feien la competència. Era un niu de somnis de primavera
del que no volia despertar.

Oracle de Delfos- MÀ Anglada

El oracle de Delfos va ser un gran recinte sagrat dedicat principal- ment al déu
Apol-lo que tenia en el centre el seu gran
temple al que acudien els grecs per preguntar
als déus sobre qüestions inquietants. Situat a Grècia,en l'emplaçament del que va anar l'antiga ciutat anomenada Delfos (que avui ja no existeix), al peu de la muntanya Parnàs, enmig de les muntanyes de la Fócida a 700 m sobre el nivell del mar i a 9,5 km de distància del golf de Corint.

No em dic Laura - Maria Àngels Anglada

Quina vergonya! Com han deixat embrutar aquest riu! Ja no podrem tornar a dir mai més;
Ja deu brodar el Gurriu son riberal alegre perquè a jugar-hi a estones davallen los infants.

Mentre la mainada vivíem, poc o molt, protegits al jardí de la infantesa, bé ens adonàvem a través de clarianes i esquerdes de la lluita tenaç i difícil que molta gent gran duia a terme.

Els pares i també les àvies explicaven que ells i molts del seus veïns anaven als pobles veïns i cambiaven l'oli de la collita per pa, arròs, mongetes i llenties.

FONT DE CASTALIA - MÀ Anglada

La font de Cast -alia era la deu que emetia els vapors al-lucinògens que provocaven a l'oracle de Delfos els somnis i visions que li permetien predir el futur. Això és el que explica una de les moltes llegendes, encara que en unes altres s'afirma que mai va gaudir de tals vapors al-lucinògens sinó d'aigües pures i cristallines.
La font de Cast- alia és anterior a tots els mites dèlfics: el primitiu guardià de la font va ser la serp o drac Pitó, que va matar Apol-lo en el seu mateix cau.
La font de Castalia es va convertir en un pou d'inspiració, en part per ser confosa amb la font de la Pièrides.

La plana de Vic - Jacin Verdaguer

Niuada de calàndries, poetes de ma terra,
avui que el maig aboca ses flors pel pla i la serra,
ai!, qui us sentís a l'hora de l'alba refilar!

qui pogués amb vosaltres volar per les rouredes
que beuen les suades de l'aspre Pirineu,
i vora els banys de cignes ´d'aqueixes pollancredes
des- cabdellar lo somni que és vida del cor meu!

Ja es deuen prats i ribes cobrin de verds domassos,
cada turó amb la vesta de flors que més li escau,
la santa primavera per rebre entre sos braços
que amb nuvials adreços hi baixa del cel blau.

¿Per eixos camps que fiten los lledoners i saules,
lo fenc ja trau espiga,les pomeredes flor?

M.ÀNGELS ANGLADA

He estimat el Montseny sense ametistes,
la plana adusta en els seus llargs hiverns
els vels espessos d'imprecisa boira.

Conec el ressò clar de les campanes
als vells carrers de la ciutat dels sants,
la plaça on van penjar en Bac de Roda.

Camí dels vents, he estimat l'altre plana,
els vols de les gavines als sembrats,
les aigües, com nosaltres, indecises.

Somrient, l'alabastre de les verges
dins els seus temples de color de temps.
El mar, que va ser un dia camí nostre.

El món de Maria Àngels Anglada - El carrer de la Riera

Hola. Avui començo el bloc 2010 - 2011 Estreno el bloc, amb Maria Àngels Anglada i Verdaguer.

Valldeneu, Aiguafreda de Dalt ... i les fonts amigues del llevant de la Plana : Font de Roca- farigola, font del Llopart,font de Sala-deures,

fil de maragdes,
ànima, fil de somnis,
fil de somnis, fil de records.

A la memòria, aquesta insomne nit d'abril, s'hi enfilen les deus clares que per mi són inseparables de la ciutat de Vic; elles són la gràcia esquiva del seu rostre de pedra, el seu autèntic i secret somriure. Una d'aquestes fonts va tenir el seu paper en aquesta petita història.