i trena amb els seus dits delicats i tan hàbils,
i que jo, tocant la seva mà i les tendres corol-les
li vaig preguntar: -Quant ? Em va entendre a l'instant
i envermellí el seu front més que les seves roses.
¿Ens escolten, ? digué, -compra'm, dons, la garlanda,
ja te'n portaré d'altres davant del temple d'Isis,
al vespre.-Mai no havia esperat amb desfici
semblant al d'aquell dia el sol ponent- i tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràsies per la vostre visita.