Sandàlies d'escuma

Si l'aigua no xopa les arrels d'un arbre, no en collirem cap fruit. Per això, en començar d'escriure els meus records, faig memòria dels meus avis.
El meu avi matern, era cuiner de l'Hotel Ritz de Barcelona. De jovenet ho havia sigut de l'Hotel Balneari de la Puda d'Olesa de Montserrat, jo el vaig conèixer que  ja era un jubilat gran i malalt.
L'avi patern era director d'una empresa del tèxtil, d'ell en tinc més records.  El dia de Rams ell em portava a beneir el llorer o la palma. Per Pasqua, a comprar la mona. Per Nadal i per Reis em portava a Montserrat en tren i aeri. Més endavant ja hi anàvem a peu un cop l'any. Quan va néixer el meu fill venia cada tarda a veure-n's, li feia molta il·lusió veure el nen.
Les àvies van morir molt joves i no les vaig conèixer, però sí la besàvia que vivia amb nosaltres.