Quina vergonya! Com han deixat embrutar aquest riu! Ja no podrem tornar a dir mai més;
Ja deu brodar el Gurriu son riberal alegre perquè a jugar-hi a estones davallen los infants.
Mentre la mainada vivíem, poc o molt, protegits al jardí de la infantesa, bé ens adonàvem a través de clarianes i esquerdes de la lluita tenaç i difícil que molta gent gran duia a terme.
Els pares i també les àvies explicaven que ells i molts del seus veïns anaven als pobles veïns i cambiaven l'oli de la collita per pa, arròs, mongetes i llenties.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràsies per la vostre visita.