No em dic Laura De Maria Àngels Anglada

Niuada de calàndries, poetes de ma terra, jo enyoro vostres càntics  d'amor, dintre la mar;
avui que el maig aboca ses flors pel pla i la serra.

La Daurada Parmèlia - i altres contes ( Sbarbaro )

La trobava força sovint al tren; ella pujava a Girona, anava a Barcelona a classes de poesia.
Aprofitava el viatge per anar a les trobades de col·leccionistes de xapes de cava.
La Núria feia molts anys que tenia aquesta afició, li agradava recordar com havia començat.
Les primeres xapes les guardava en una caixa de vellut, cada una embolcallada amb paper lluent que explicava on les va trobar: unes amb el seu amic de sempre, les altres amb les amigues i també amb els seus nuviets de joventut.

Maria Ángels Anglada - El Desig

Glauca una dona forta,  intel·ligent, sensual, apassionada i mediterrànea.

L'últim treball de Sandàlies d'Escuma

L'últim treball de Sandàlies d'Escuma és explicar per què el recomanaríem.
Els tres llibres que hem treballat han estat descobrir a M. Àngels Anglada ja que mai havia llegit la seva literatura. Sort de la nostra professora, la Dolors, que sempre ens ajuda a descobrir lo millor de la literatura catalana. Sandàlies d'Escuma, últim llibre de la trilogia, ens ha portat a descobrir l'antiga Grècia de la mà de Glauca, la protagonista, que ens fa viure el despertar de l'adolescència, el primer amor, l'amistat, les venjances i el més bonic del paisatge de Grècia.
Estic segura que si agafeu el llibre no el podreu deixar. L'autora, d'una manera senzilla i entenedora, ens ha fet conèixer a través de la Glauca, que ella és dona forta, equilibrada i enamorada de Grècia. Per tot això recomano llegir Sandàlies d'Escuma.

Lliçó 17 Sandàlies d'escuma - capítol 8 De l'Epir a Atenes Poema

No pintis més els rems ni l'esperó d'una nau
damunt d'aquesta tomba que tanca cendra freda.
Per què recordar, al qui dorm en la pau de la terra,
la violència de la mar que l'ofegà.

Capitol 7 - Les ombres segona part Sandàlies d'Escuma -

De les branques més petites i dels branquillons, brillant entre les fulles, penjaven primes i lluents plaques de bronze que es movien al vent. Del soroll de les fulles, del bronze i els ocells, les velles sacerdotesses en desxifraven la veu de Zeus i després els sacerdots la transmetien als invocants. Ho havia promès a Cármides: m'havia d'acontentar, ara sí amb el missatge que el sacerdot em fes arribar. Me'l va dir de paraula i me'l va donar, després, escrit, en una fina  plaqueta que tenia forma de fulla de roure. Era un bell dístic i sempre més l'he conservat:

Capitol 7 - Les ombres Sandàlies d'Escuma

Semblava  un somni- diu Glauca- mentra reposa en una de les cambres dels hostes de l'Oracle dels Morts.   Jo també  vaig somiar un dia fa uns quants anys. Vaig quedar-me endormiscada i vaig somiar amb un  familiar difunt, em deia no et pensis que estàs sola jo te ajudaré. I va ser  veritat des de dalt amb van ajudar, amb vaig tornar mes valenta i men vaig sortir.  Mai he estat segura de si va ser un somni o una realitat.

Sandàlies d'escuma - Poema de Sòtades

M'oferí, aquell dia, les garlandes que ven
i trena amb els seus dits delicats i tan hàbils,
i que jo, tocant la seva mà i les tendres corol-les
li vaig preguntar: -Quant ? Em va entendre a l'instant
i envermellí el seu front més que les seves roses.
¿Ens escolten, ? digué, -compra'm, dons, la garlanda,
ja te'n portaré d'altres davant del temple d'Isis,
al vespre.-Mai no havia esperat amb desfici
semblant al d'aquell dia el sol ponent- i tu.

Els dos camins Capitol 6 La venjadora ( segona part )

Quan passejo per la carretera o per la muntanya, direcció Barcelona, procuro   no mirar massa a la  banda nord dons ja el cementiri i no amb porta bons records. En canvi passejo i miro la banda sur que ja el rio, i als seus voltants es un jardí de enciams,espinacs patateres, i arbres fruites. Un hort molt bonic.

Conte de fades La princesa Marlen Capitol 6 -La venjadora primera part

En un castell de miralls i ple d'or hi vivia la princesa Marlen.
Havia esperat i esperat, però el príncep no havia arribat.
Aleshores va decidir que seria ella mateixa la que sortiria a fer una volta pel món per
anar-lo a trobar. I va tornar la llibertat a tots els miralls que la rodejaven. Més endavant va
sortir del seu castell de vidres de colors i amb les seves petites i delicades sabatilles
va travessar la muntanya nevada per anar a córrer món. Va passar per tots els països del món fins que va arribar al País de l'avui. I com que les sabatilles se li havien desfet, va haver d'anar descalça. Però el mirall prodigiós i la seva imatge continuava sobrevolant el món sencer.

Olesa de Montserrat - El lloc on Visc - capitol 5 Càrmides

És ben cert que quan venen foresters o amics a visitar-nos i surten al terrat, els agrada molt que els expliqui tot el que veuen. Gairebé semblo una guia de turistes. A la meva dreta, les cases i les seves aixides, al voltant blocs de pisos i la Plaça de les Fonts, el campanar d'Olesa i a la part més alta les muntanyes. Molt al fons, Montserrat i el seu Monestir voltat de muntanyes. A la meva dreta el Teatre de la Passió i el Mercat Municipal, i més enllà el parc i el llac.  Al final del poble la zona industrial, el cementiri i el riu Llobregat.

Glauca , en braços de Càrmides

Capitol 5 Càrmides

Glauca feia poc tems que havia arribat a la ciutat  d'Alexandria, i gairebé en coneixia tots els indrets més anomenats: els teatres, l'àgora principal, el parc zoològic, els carrers que menaven d'un cap a l'altre, i fins i tot havia visitat les vinyes que s'acosten a la llacuna. Un matí navegaren per l'ample Nil de set goles, pels voltants del Palau, el dic, els temples... tot ho havia conegut. Peró en el seu  pensament sempre hi havia el seu primer amor dels quinze anys Lèukion.

De Quios a Alexandria

Glauca: " Una gran alegria va ser per a mi el premi que em van atorgar en el certamen d'himnes a Afrodita, amb aquella oda que segurament ja coneixeu i que comença."

                 Des del seu calze verd s'esbadella la rosa
                 i les aloses neixen trencant l'ou pigallat.
                 Tu,en canvi, dea feliç amb resplendor de perla
                  sorgires dels mil llavis de la mar blau-rient

Les Roses i la cera Afrodita

Glauca: "Havia fet quinze anys i encara no coneixia les roses d'Afrodita."


El temps que les roses esclaten i la fruita madura i es regalen roses  i  llibres, un  jove em va declarar el seu amor. Arribant a casa encara em durava la vermelló de la cara i la frisança al cos.

Rafela

Sandàlies d'escuma - Glauca

"Vaig néixer quan comença de pujar la constel·lació de les Plèiades,al mig de la primavera, mentre el jardí de casa i l'hort s'omplien amb l'olor de les roses, i els jacints i els lliris es descloïen vora el brollador que dringava, amb tres petits dofins esculpits vora la pica de marbre; tot el voltant del jardí, un porxo amb columnes veié els meus jocs d'infant."

Sandàlies d'escuma

Si l'aigua no xopa les arrels d'un arbre, no en collirem cap fruit. Per això, en començar d'escriure els meus records, faig memòria dels meus avis.
El meu avi matern, era cuiner de l'Hotel Ritz de Barcelona. De jovenet ho havia sigut de l'Hotel Balneari de la Puda d'Olesa de Montserrat, jo el vaig conèixer que  ja era un jubilat gran i malalt.
L'avi patern era director d'una empresa del tèxtil, d'ell en tinc més records.  El dia de Rams ell em portava a beneir el llorer o la palma. Per Pasqua, a comprar la mona. Per Nadal i per Reis em portava a Montserrat en tren i aeri. Més endavant ja hi anàvem a peu un cop l'any. Quan va néixer el meu fill venia cada tarda a veure-n's, li feia molta il·lusió veure el nen.
Les àvies van morir molt joves i no les vaig conèixer, però sí la besàvia que vivia amb nosaltres.

Carnet d'Aram - Marik a Marsella

La Marik se sent molt emocionada quan el seu promès l'Arshaver li dona un regal. Amb les mans tremoloses obra el regal,  poemes inèdits de Vahé, el Cant d'Armènia, la Creu de blat  i  l'Era.  Amb les llàgrimes els ulls va acariciar la coberta del petit llibre, tot un tresor per la Marik.
Feia molt temps que el der babà m'havia demanat que els hi copiés, els poemes, aquell grapadet de grans d'or, el llibre que Vahé no havia pogut acabar.

Terra daurada, de fruits madurs,
amb la meva falç
de plata vindré
a segar el teu or.

LA FADA DE ROSES Jacint Verdaguer - canigó 1886. Música: Jaume Arnella.

Que bonica n'és la mar,
que bonica en nit serena!
de tant mirar lo cel blau
los ulls li blavegen.

Hi davallen cada nit 
amb la lluna les estrelles,
i en son pit, que bat d'amor,
gronxades se bressen.

Tot escoltant l'infinit
sa dolça música  ha apresa,
n'apar lo mirall del cel,

Ahir vespre la vegí                 
com dormia en la maresma,
com dormia cabdellant
escuma i arena.

 los coralers de Begur
coralen dins llur barqueta.
- Coralers,si m'hi volen
fareu bona pesca.

Si voleu saber qui só,
 só una fada empordanesa,
les fades del Pirineu

Carnet d'Aram. Alèxia

Aram:

Estic conten, dons, que la mare decidís d'emigrar a frança i a  Marsella.
Aquí és ran del mar i des de l'església que en diuen  Notre Dame de la Garde
es veu una extensió de Mediterrani que m'encanta.
Alguns em diuen que el meu ofici de coraller és arriscat, però a mi no m'ho sembla pas tant.
De debò,  els veritables perills sempre els he passat en terra ferma!
Comparo el mar amb les dificultats del nostre èxode, aquella terrible fugida,i encara més amb totes les
matances i les amenaces dels turcs, i, de veritat, trobo que sota aigua s'hi esta prou bé. He après que
l'home es més perillós que els taurons i les morenes! El mar, sota la superfície, és sovint tranquil, hi
ha un silenci i  una pau que m'agraden molt i em fan oblidar totes les dissorts de casa nostra.

Abans d'hora - Parada obligatòria -Maria Àngels Anglada - Josep Tero

Has tallat abans d'hora les poncelles
pàl-lida por de l'esclat de les roses,
i els seus calzes furtats a l'aire dolç,
has clos darrere portes de tristesa.
Quants enreixats contra els batecs de l'alba
que amb tendra llum les volia descloure!
Però dits pacients té la claror
i florirà la seva ardent espera.

Estols

Un estol de noies
Un estol de nans
Un estol de pardals
Un estol de estrelles de la Via Làctia
Un estol de mallerengues
Un estol de dofins.

Feliç any nou Blogaires

Et rebrem amb campanes,
et rebrem puntual
tot seguint el conegut ritual.

Que aquest compàs de la Terra
ens bressoli amb suavitat,
que ens aporti alegries
i sorpreses vitals,
que ens dugui tres-cents seixanta cinc dies
d'harmonia, i al cervell oportuna lluminositat.