Maria Àngels Anglada - No em dic Laura- Jacint Verdaguer

Haikus

Nat a una plana
net de sorres impures
gerd de bardissa.

Plana fecunda
amb espigues daurades
niu de poetes.

EL CANT de la MALLERENGA

Del llibre Jacint Verdaguer Prosa
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Lo cant de la mallerenga és interpretat de diferents maneres. Los nois entremaliats i saltadors volen que diga, com per donar-los la raó de ses entremaliadures:

Salta,Pere; salta,Pere.

Los llauradors del Vallès volen que diga:
Mitja pera, mitja pera.

Los pobres fangadors de la Plana de Vic són de parer de que aqueix aucell se riu
d'ells, i quan amb prou feina pitgen la fanga per fer-la entrar dins la terra, a tall de mofa los diu:

Pitja,Pera; pitja,Pere.
Ja t'hi tinc, ja t'hi tinc

La Font del desmai - Maria Àngels Anglada

Des de la Torre de Morgades, no gaire lluny de Can Tona - on Verdaguer guardava els seus Manuscrits damunt d'un vell cairat-, per un camí estret on ja desflorien els violers, en pocs moments vam ser a la font. Fèiem ombra, a prop, un om molt alterós i alguns avellaners. El desmai s'havia mort; molts més anys més tard, el pare no va parar fins a plantar-n'hi de nous, que va costar de fer viure.
Baixant uns quants graons, vam veure el doll fresquíssim de l'aigua que Mossèn Cinto va transformar en la nostre Castàlia, la font de Delfos que dóna el do de la poesia. Els ulls del senyor Campdelacreu, que sempre m'havien cridat l'atenció per la seva mobilitat, aquell dia encara en mostraven més que de costum.Vàrem
seure al marge verd, a l'ombra de l'om, tot enyorant el desmai, però ell no es podia estar quiet . Es va aixecar,va mirar si hi havia algú al voltant nostre o si s'acostava alguna persona pel caminet, i tot de cop amb veu encara forta es posà a declamar: Niuada de calàndries, poetes de ma terra...

Somnis de primavera - M.Àngels Anglada-La casa de l'Heura

Lluna minvant
bogeria creixent.


Em ve a la memòria, després de tan de tems, una nit de lluna. Vaig anar al terrat per veure el meu jardí. El saüquer, el presseguer, la prunera, l'acàcia i un exòtic catalpa, era com un niu de somnis, prop del pou, el gessamí, el roser, l'heura i la buguenvíl·lia es feien la competència. Era un niu de somnis de primavera
del que no volia despertar.

Oracle de Delfos- MÀ Anglada

El oracle de Delfos va ser un gran recinte sagrat dedicat principal- ment al déu
Apol-lo que tenia en el centre el seu gran
temple al que acudien els grecs per preguntar
als déus sobre qüestions inquietants. Situat a Grècia,en l'emplaçament del que va anar l'antiga ciutat anomenada Delfos (que avui ja no existeix), al peu de la muntanya Parnàs, enmig de les muntanyes de la Fócida a 700 m sobre el nivell del mar i a 9,5 km de distància del golf de Corint.

No em dic Laura - Maria Àngels Anglada

Quina vergonya! Com han deixat embrutar aquest riu! Ja no podrem tornar a dir mai més;
Ja deu brodar el Gurriu son riberal alegre perquè a jugar-hi a estones davallen los infants.

Mentre la mainada vivíem, poc o molt, protegits al jardí de la infantesa, bé ens adonàvem a través de clarianes i esquerdes de la lluita tenaç i difícil que molta gent gran duia a terme.

Els pares i també les àvies explicaven que ells i molts del seus veïns anaven als pobles veïns i cambiaven l'oli de la collita per pa, arròs, mongetes i llenties.

FONT DE CASTALIA - MÀ Anglada

La font de Cast -alia era la deu que emetia els vapors al-lucinògens que provocaven a l'oracle de Delfos els somnis i visions que li permetien predir el futur. Això és el que explica una de les moltes llegendes, encara que en unes altres s'afirma que mai va gaudir de tals vapors al-lucinògens sinó d'aigües pures i cristallines.
La font de Cast- alia és anterior a tots els mites dèlfics: el primitiu guardià de la font va ser la serp o drac Pitó, que va matar Apol-lo en el seu mateix cau.
La font de Castalia es va convertir en un pou d'inspiració, en part per ser confosa amb la font de la Pièrides.