Que bonica n'és la mar,
que bonica en nit serena!
de tant mirar lo cel blau
los ulls li blavegen.
Hi davallen cada nit
amb la lluna les estrelles,
i en son pit, que bat d'amor,
gronxades se bressen.
Tot escoltant l'infinit
sa dolça música ha apresa,
n'apar lo mirall del cel,
Ahir vespre la vegí
com dormia en la maresma,
com dormia cabdellant
escuma i arena.
los coralers de Begur
coralen dins llur barqueta.
- Coralers,si m'hi volen
fareu bona pesca.
Si voleu saber qui só,
só una fada empordanesa,
les fades del Pirineu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràsies per la vostre visita.