Capitol 7 - Les ombres segona part Sandàlies d'Escuma -

De les branques més petites i dels branquillons, brillant entre les fulles, penjaven primes i lluents plaques de bronze que es movien al vent. Del soroll de les fulles, del bronze i els ocells, les velles sacerdotesses en desxifraven la veu de Zeus i després els sacerdots la transmetien als invocants. Ho havia promès a Cármides: m'havia d'acontentar, ara sí amb el missatge que el sacerdot em fes arribar. Me'l va dir de paraula i me'l va donar, després, escrit, en una fina  plaqueta que tenia forma de fulla de roure. Era un bell dístic i sempre més l'he conservat:

Capitol 7 - Les ombres Sandàlies d'Escuma

Semblava  un somni- diu Glauca- mentra reposa en una de les cambres dels hostes de l'Oracle dels Morts.   Jo també  vaig somiar un dia fa uns quants anys. Vaig quedar-me endormiscada i vaig somiar amb un  familiar difunt, em deia no et pensis que estàs sola jo te ajudaré. I va ser  veritat des de dalt amb van ajudar, amb vaig tornar mes valenta i men vaig sortir.  Mai he estat segura de si va ser un somni o una realitat.

Sandàlies d'escuma - Poema de Sòtades

M'oferí, aquell dia, les garlandes que ven
i trena amb els seus dits delicats i tan hàbils,
i que jo, tocant la seva mà i les tendres corol-les
li vaig preguntar: -Quant ? Em va entendre a l'instant
i envermellí el seu front més que les seves roses.
¿Ens escolten, ? digué, -compra'm, dons, la garlanda,
ja te'n portaré d'altres davant del temple d'Isis,
al vespre.-Mai no havia esperat amb desfici
semblant al d'aquell dia el sol ponent- i tu.

Els dos camins Capitol 6 La venjadora ( segona part )

Quan passejo per la carretera o per la muntanya, direcció Barcelona, procuro   no mirar massa a la  banda nord dons ja el cementiri i no amb porta bons records. En canvi passejo i miro la banda sur que ja el rio, i als seus voltants es un jardí de enciams,espinacs patateres, i arbres fruites. Un hort molt bonic.

Conte de fades La princesa Marlen Capitol 6 -La venjadora primera part

En un castell de miralls i ple d'or hi vivia la princesa Marlen.
Havia esperat i esperat, però el príncep no havia arribat.
Aleshores va decidir que seria ella mateixa la que sortiria a fer una volta pel món per
anar-lo a trobar. I va tornar la llibertat a tots els miralls que la rodejaven. Més endavant va
sortir del seu castell de vidres de colors i amb les seves petites i delicades sabatilles
va travessar la muntanya nevada per anar a córrer món. Va passar per tots els països del món fins que va arribar al País de l'avui. I com que les sabatilles se li havien desfet, va haver d'anar descalça. Però el mirall prodigiós i la seva imatge continuava sobrevolant el món sencer.

Olesa de Montserrat - El lloc on Visc - capitol 5 Càrmides

És ben cert que quan venen foresters o amics a visitar-nos i surten al terrat, els agrada molt que els expliqui tot el que veuen. Gairebé semblo una guia de turistes. A la meva dreta, les cases i les seves aixides, al voltant blocs de pisos i la Plaça de les Fonts, el campanar d'Olesa i a la part més alta les muntanyes. Molt al fons, Montserrat i el seu Monestir voltat de muntanyes. A la meva dreta el Teatre de la Passió i el Mercat Municipal, i més enllà el parc i el llac.  Al final del poble la zona industrial, el cementiri i el riu Llobregat.