Glauca , en braços de Càrmides

Capitol 5 Càrmides

Glauca feia poc tems que havia arribat a la ciutat  d'Alexandria, i gairebé en coneixia tots els indrets més anomenats: els teatres, l'àgora principal, el parc zoològic, els carrers que menaven d'un cap a l'altre, i fins i tot havia visitat les vinyes que s'acosten a la llacuna. Un matí navegaren per l'ample Nil de set goles, pels voltants del Palau, el dic, els temples... tot ho havia conegut. Peró en el seu  pensament sempre hi havia el seu primer amor dels quinze anys Lèukion.

De Quios a Alexandria

Glauca: " Una gran alegria va ser per a mi el premi que em van atorgar en el certamen d'himnes a Afrodita, amb aquella oda que segurament ja coneixeu i que comença."

                 Des del seu calze verd s'esbadella la rosa
                 i les aloses neixen trencant l'ou pigallat.
                 Tu,en canvi, dea feliç amb resplendor de perla
                  sorgires dels mil llavis de la mar blau-rient

Les Roses i la cera Afrodita

Glauca: "Havia fet quinze anys i encara no coneixia les roses d'Afrodita."


El temps que les roses esclaten i la fruita madura i es regalen roses  i  llibres, un  jove em va declarar el seu amor. Arribant a casa encara em durava la vermelló de la cara i la frisança al cos.

Rafela

Sandàlies d'escuma - Glauca

"Vaig néixer quan comença de pujar la constel·lació de les Plèiades,al mig de la primavera, mentre el jardí de casa i l'hort s'omplien amb l'olor de les roses, i els jacints i els lliris es descloïen vora el brollador que dringava, amb tres petits dofins esculpits vora la pica de marbre; tot el voltant del jardí, un porxo amb columnes veié els meus jocs d'infant."

Sandàlies d'escuma

Si l'aigua no xopa les arrels d'un arbre, no en collirem cap fruit. Per això, en començar d'escriure els meus records, faig memòria dels meus avis.
El meu avi matern, era cuiner de l'Hotel Ritz de Barcelona. De jovenet ho havia sigut de l'Hotel Balneari de la Puda d'Olesa de Montserrat, jo el vaig conèixer que  ja era un jubilat gran i malalt.
L'avi patern era director d'una empresa del tèxtil, d'ell en tinc més records.  El dia de Rams ell em portava a beneir el llorer o la palma. Per Pasqua, a comprar la mona. Per Nadal i per Reis em portava a Montserrat en tren i aeri. Més endavant ja hi anàvem a peu un cop l'any. Quan va néixer el meu fill venia cada tarda a veure-n's, li feia molta il·lusió veure el nen.
Les àvies van morir molt joves i no les vaig conèixer, però sí la besàvia que vivia amb nosaltres.