Carnet d'Aram - Marik a Marsella

La Marik se sent molt emocionada quan el seu promès l'Arshaver li dona un regal. Amb les mans tremoloses obra el regal,  poemes inèdits de Vahé, el Cant d'Armènia, la Creu de blat  i  l'Era.  Amb les llàgrimes els ulls va acariciar la coberta del petit llibre, tot un tresor per la Marik.
Feia molt temps que el der babà m'havia demanat que els hi copiés, els poemes, aquell grapadet de grans d'or, el llibre que Vahé no havia pogut acabar.

Terra daurada, de fruits madurs,
amb la meva falç
de plata vindré
a segar el teu or.

LA FADA DE ROSES Jacint Verdaguer - canigó 1886. Música: Jaume Arnella.

Que bonica n'és la mar,
que bonica en nit serena!
de tant mirar lo cel blau
los ulls li blavegen.

Hi davallen cada nit 
amb la lluna les estrelles,
i en son pit, que bat d'amor,
gronxades se bressen.

Tot escoltant l'infinit
sa dolça música  ha apresa,
n'apar lo mirall del cel,

Ahir vespre la vegí                 
com dormia en la maresma,
com dormia cabdellant
escuma i arena.

 los coralers de Begur
coralen dins llur barqueta.
- Coralers,si m'hi volen
fareu bona pesca.

Si voleu saber qui só,
 só una fada empordanesa,
les fades del Pirineu

Carnet d'Aram. Alèxia

Aram:

Estic conten, dons, que la mare decidís d'emigrar a frança i a  Marsella.
Aquí és ran del mar i des de l'església que en diuen  Notre Dame de la Garde
es veu una extensió de Mediterrani que m'encanta.
Alguns em diuen que el meu ofici de coraller és arriscat, però a mi no m'ho sembla pas tant.
De debò,  els veritables perills sempre els he passat en terra ferma!
Comparo el mar amb les dificultats del nostre èxode, aquella terrible fugida,i encara més amb totes les
matances i les amenaces dels turcs, i, de veritat, trobo que sota aigua s'hi esta prou bé. He après que
l'home es més perillós que els taurons i les morenes! El mar, sota la superfície, és sovint tranquil, hi
ha un silenci i  una pau que m'agraden molt i em fan oblidar totes les dissorts de casa nostra.

Abans d'hora - Parada obligatòria -Maria Àngels Anglada - Josep Tero

Has tallat abans d'hora les poncelles
pàl-lida por de l'esclat de les roses,
i els seus calzes furtats a l'aire dolç,
has clos darrere portes de tristesa.
Quants enreixats contra els batecs de l'alba
que amb tendra llum les volia descloure!
Però dits pacients té la claror
i florirà la seva ardent espera.

Estols

Un estol de noies
Un estol de nans
Un estol de pardals
Un estol de estrelles de la Via Làctia
Un estol de mallerengues
Un estol de dofins.

Feliç any nou Blogaires

Et rebrem amb campanes,
et rebrem puntual
tot seguint el conegut ritual.

Que aquest compàs de la Terra
ens bressoli amb suavitat,
que ens aporti alegries
i sorpreses vitals,
que ens dugui tres-cents seixanta cinc dies
d'harmonia, i al cervell oportuna lluminositat.