Niuada de calàndries, poetes de ma terra,avui que el maig aboca ses flors pel pla i la serra,
ai!, qui us sentís a l'hora de l'alba refilar!
qui pogués amb vosaltres volar per les rouredes
que beuen les suades de l'aspre Pirineu,
i vora els banys de cignes ´d'aqueixes pollancredes
des- cabdellar lo somni que és vida del cor meu!
Ja es deuen prats i ribes cobrin de verds domassos,
cada turó amb la vesta de flors que més li escau,
la santa primavera per rebre entre sos braços
que amb nuvials adreços hi baixa del cel blau.
¿Per eixos camps que fiten los lledoners i saules,
lo fenc ja trau espiga,les pomeredes flor?
